Objectors

12.03.2016 | 00:00
Objectors

Vam anar a la caserna del Bruc a tornar el bitllet que havien enviat del Ministerio de Defensa per anar a Mallorca a fer la mili. Hi havia una cua considerable de joves. Vam pensar que eren objectors, però va sortir un militar i va cridar els voluntaris i se n'hi van anar tots, menys nosaltres. Això passava a finals dels anys 80. En aquells temps Milikaka i el MOC eren les entitats que començaven a agrupar els nois que no volien fer la mili. Poca broma. Més d'un va haver d'anar a presó. D'altres van patir consell de guerra. Ja hi havia democràcia i aquestes coses.
Els objectors es concentraven sobretot a Catalunya i al País Basc, cal recordar-ho també. Hi havia un sentiment pacifista i antiespanyol. De fet aquí el moviment creixia tant que, als anys noranta, ja era fins i tot estrany trobar-te algú que és conformés a fer de soldat. Quin paper més galdós que va fer el PSOE, presidit per Felipe González, aquells anys! L'èpica d'esquerres es va anar fonent ràpid ràpid, com els núvols de sucre filat. Fas una queixalada i a la boca no hi tens res. Quan el moviment d'objectors començava a ser escandalós els socialistes es van inventar la prestació social substitutòria, un artefacte tan ridícul com l'estatutet que ens proposa ara Sánchez. Si l'objectiu de la mili, a part de «fer homes», era la formació soldadesca, la prestació semblava dirigida a segrestar un any de joventut només per imposar el dret de l'Estat a disposar de les seves vides.
Ara, que han passat 15 anys que es va eliminar el servei militar obligatori, comencem a tenir suficient perspectiva. Una idea al principi minoritària va acabar esdevenint hegemònica i va generar una allau incontenible. Com va passant també amb el país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema