Sovint endreçar és interessant. Això li va passar a l'escriptor A. Munné-Jordà quan va trobar escrits seus en paper de ceba de trenta anys enrere. Va procedir a transcriure el manuscrit a l'ordinador. Automatisme que contenia un parany. La transcripció va esdevenir una exhumació que es va convertir en un Revenant, el no-mort era Ell! Munné, però, en comptes de llançar-se de cap per la finestra, va procedir amb extraordinària serenitat i va respondre al jove escriptor del dietari del 1978. Una entitat que no identificava, tampoc recordava que hagués habitat dintre seu. Joc perillós. Munné però és de mena coratjosa; es va endinsar en la selva negra del passat vestit en pilotes picades. Va tornar a la Xina a recórrer l'estela que Mao Zedong acabava de deixar al podrisser de la història. Va saltar els enfonys del teatre revisitant Pedrolo, Brecht i el furiós Living Theatre, va tornar a Olot vestit com un aviador de la primera guerra mundial. Pas a pas, va contestar el que havia escrit l'intrús tants anys enrere. Qui era l'afortunat que al març del 78 escrivia: "Últim dia a Pekín. Dia núvol. Les set del matí"? El Munné d'ara continua viatjant, ara però el recorregut no passa ni per aventures psicotròpiques ni per vestir un exercici nostàlgic. L'escriptor s'encara amb el manuscrit i els pensaments, accions i dibuixos que l'acompanyen. Munné és un excel·lent escriptor forense, llegeix l'entranya del nosferatu. La partida no s'acabarà. Seu a la saleta, persuadeix amb mongetes verdes saltejades, emplena la copa de vi negre de "l'altre" i ens convida a llegir el seu llibre Ell i l'altre de Pagès Editors.