Manllevo el títol a dos autors que ja l'han utilitzat per les seves dues obres, una novel·la i una pel·lícula de la dècada dels 70. Peter Handke va adaptar la seva novel·la per un film de Wim Wenders el 1972. El miedo del portero ante el penalti narra la història d'un porter de futbol que, de sobte, perd la concentració durant un partit i és expulsat del joc.
No crec que sigui la falta de concentració el que està ocasionant que dos dels futbolistes més respectats del panorama actual, Messi i Suárez, fallin penals tan sovint. El porter que atura un penal és un heroi de dimensions còsmiques però el davanter és qui veritablement està atemorit, sol, assolint el drama de la responsabilitat, mentre que els seus companys d'equip, l'entrenador i els milers d'afeccionats que són al camp s'empassen la saliva tot confiant que marcarà el gol. La por escènica de trobar-se sol davant del perill, recordant el clàssic de l'oest, és l'única raó que pot explicar com el trident davanter del Barça, letal per a molts, és tan dolent xutant a porteria en la pena màxima del futbol. Els tres jugadors, sobretot Messi i Suárez, estan batent rècords de marcar gols a plaer, essent els jugadors que gaudeixen del respecte, l'admiració i la por de tothom que s'hi enfronta. Però alhora són els que fallen més en col·locar la pilota a dins de la porteria en el cas dels penals. És una situació preocupant perquè és de mal resoldre. Si com diuen, la raó és la por escènica, el cos tècnic del Barça haurà d'arbitrar estratègies més psicològiques que futbolístiques. Tot i que sembli mentida, en un esport aparentment tan primari, el control de les emocions i la fortalesa mental torna a ser essencial.
