L’escriptora i periodista Empar Moliner presenta avui a la Llibreria 22 «Tot això ho faig perquè tinc molta por», llibre de contes amb què va guanyar el Premi Mercè Rodoreda

La Pilar Rahola es va passar l’entrevista renyant-me perquè no m’havia llegit el seu llibre.

Li asseguro que avui no serà renyat. A més, no estic segura que sigui millor, a vegades els que l’han llegit es passen l’entrevista volent demostrar que saben molt del llibre.

No sé si coneix un tal Paulo Coelho. Diu cada dia que la por és dolenta.

En Coelho és un tipus que et pot dir una cosa i al cap de tres segons la contrària, i també cola. L’avantatge dels llibres d’autoajuda és que poden defensar qualsevol postura.

Un conte del llibre es titula «Com fer servir un vibrador».

Un desfibril·lador! No és exactament el mateix, l’ús del desfibril·lador és més complicat i no tan satisfactori. Parlo d’oïda, és clar, perquè mai n’he fet servir. Ni un ni altre.

I aquest que es diu «L’home dels espàrrecs» és masclista. Avui s’hauria de titular «La dona de les espàrregues»

És el més cruel de tots, és d’una crueltat màxima. És un «home dels espàrrecs» violador. No sé si li passa a vostè, però jo sempre que vaig al bosc trobo un home amb una bosseta blanca plena d’espàrrecs que ha collit.

I no una dona. Ho veu com és masclista?

Espero que aquesta moda dels gèneres passarà. Diumenge vaig fer la marató de Barcelona i hi havia un senyor del públic que anava cridant «ànims a tots i a totes!». On és el límit? Però es fa servir només quan són coses «bones», en canvi ningú diu «els banquers i les banqueres», perquè això és xungo.

Parlant de por i d’anar a bosc, no sé si sap que ja portem dos atacs de vaques a humans.

Estic segura que és una reacció de les vaques a un article d’El País diumenge passat que defensava les corridas dient que no hi havia crueltat, que eren cultura, etc. Les vaques han començat a executar accions de guerrilla.

A Girona la por que tenim és que els alcaldes ens duren poc.

(Riu) Esteu distrets, a Girona. A la demarcació de Barcelona... m’agrada «demarcació» perquè també significa la part més fosca dels pantis, a Barcelona sabem que els gironins són superiors i prenem nota del que fan amb els alcaldes. Ara ho imitarem a la manera xava, o sigui, malament com sempre.

Està pendent del que es comenta dels seus articles com una de les seves protagonistes?

No només dels meus! M’encanta llegir els comentaris dels lectors de tots els articles, ja formen part de l’article. És com la gent que clica «m’agrada» a la notícia que un tractor ha atropellat un home: què t’agrada? l’atropellament? el redactat? Vostè no llegeix els comentaris dels lectors?

I m’espanto: habiten entre nosaltres.

N’hi ha que espanten, però n’hi ha de molt bons, i alguns que voldrien escriure ells l’article. Hi ha una senyora a qui coneixia només pel seu nick, que em fa comentaris diàriament, i l’altre dia la vaig conèixer físicament. Vaig ser molt feliç.