Quan falten uns quants mesos perquè Barack Obama abandoni la Casa Blanca, la seva petja ja ha començat a fer-se visible i de ben segur el farà passar a la història com el president nord-americà que, amb el diàleg i la prudència, va lluitar per la igualtat i la pau. El seu mandat va començar al cap de tres mesos de la caiguda de Lehman Brothers, que va provocar la crisi financera més greu a escala mundial. Un dels seus compromisos va ser capgirar la política exterior del seu antecessor, Gorge W. Bush. Ha complert la seva promesa de retirar les tropes de l'Iraq i l'Afganistan, malgrat que la seva marxa ha provocat indirectament un problema molt seriós, com és l'adveniment de l'Estat Islàmic. Per primer cop, el president està a punt de nomenar una dona com a cap d'un dels comandaments centrals de combat dels EUA, responsable de la defensa del territori nord-americà. El 2010, el Partit Republicà va agafar les regnes del Senat, limitant la seva capacitat de maniobra, sobretot en la posada en funcionament de la Reforma sanitària, la promesa més notable del seu programa electoral. Tot i que les decisions que ha pres en aquest àmbit són molt menys ambicioses del que s'havia compromès, l'Obamacare ha transformat la vida de molts ciutadans que no tenien accés a l'assegurança mèdica. Amb l'evidència de la força de la seva personalitat, no resisteixo la temptació de buscar paral·lelismes a casa nostra; si més no, per no caure en l'enveja més descarnada. El resultat de la cerca és decebedora: cap polític del panorama actual transmet la confiança, la seguretat i l'optimisme d'Obama. Segur que el trobaré a faltar.
