Ahir va tornar a ser Brussel·les. Abans Nova York, Londres, Madrid, París... i abans tants altres llocs. És impossible aturar sempre l'acció decidida dels que aprofiten els espais de llibertat per mirar de fer-los saltar pels aires. Sovint els aturem i els responsables de les forces de seguretat ens recorden que si no han actuat més és perquè els ho han impedit. Possiblement això ens permet el luxe de tenir una falsa sensació de seguretat que, de cop i volta, com va passar ahir, deixa pas a l'evidència de la nostra vulnerabilitat. El que hem de tenir clar és que no estem més segurs perquè hem construït un sistema que ens protegeix amb total efectivitat dels atemptats, si no precisament pel fet que no ens deixem arrossegar per l'espiral de la violència. L'objectiu del terrorisme, amb les seves accions puntuals, no és evidentment una victòria militar, sinó que busca aniquilar l'ànim dels seus objectius, que directament o indirectament som tots nosaltres. La necessària i legítima protecció contra l'acció planificada i coordinada dels terroristes ha de ser ràpida i efectiva, però mai ha d'igualar-nos a ells; si fos així desapareixerien les diferències entre els botxins i les víctimes. És difícil entrar a discernir a fons quines causes són més o menys justes, però no hi ha cap dubte sobre la immoralitat d'algunes maneres de defensar-les. La millor protecció contra l'acció covarda dels que s'amaguen darrere de les bombes és la valentia dels que avui s'han llevat i han continuat amb la seva vida sense haver deixat pel camí ni una mica del compromís amb els seus valors de convivència. Per les víctimes i els seus familiars i amics, un sentit record i l'homenatge que els assassins no guanyaran perquè no ens faran com ells.
