S'ha produït un fet "interessant", l'acabem de veure en la donació de la lletra H de la Real Academia al poeta fred Félix de Azúa. De seguida ha atacat Catalunya, acusant de talibans els mestres catalans, al mateix temps, un seguit de catalans debatien i votaven a les Cortes Españolas perquè els catalans no puguem ni debatre ni votar sobre el dret a decidir. Curiós. Els catalans que cauen a Madrid fugint d'un poble de "mediocres, canalles i ignorants", quan poden mostren la seva autèntica naturalesa: són catalans bons, són catalans que no estan contaminats ni pel nacionalisme ni per la diabòlica idea de la república. Mouen el cul per demostrar que són més espanyols que Agustina d'Aragó, Barberá de Levante o Aguirre de la Meseta. Han de fer "el jurament" una vegada i una altra, perquè no se'l creuen, estan contaminats pel bressol. Veiem una espectacular desfilada de catalans que es barallen entre ells per demostrar a la menjadora de la Cort Borbònica qui es més espanyol. Abominen de tot el que no sigui borbònic, espanyolista i "universal". Els riuen les gràcies anticatalanes i a un li donen un teatre i a un altre una Hac sorda o deu mil entrevistes a la televisió. Azúa afirma que l'educació a Catalunya consisteix a ensenyar l'odi a Espanya i a tot el que és espanyol. Surt de franc insultar els catalans. Trista i corrugada vida la de l'acadèmic que per defensar una H ha de demostrar a tothora que és més espanyol que ningú. Azúa segueix la senda de los "hombres que nunca han sido" que per ser, encara que sigui encamellats a la H, s'humilien davant del Senyor creient-se afortunats amb un entrepà que només són engrunes.