Arriba l'hora de la veritat en les negociacions per formar govern a Espanya. Això no vol dir que tot el que ha passat fins ara no hagi servit de res. De fet podríem dir que després de la primera part del partit l'equip Sanchez-Rivera van guanyant 1-0. Però ells són els primers que saben que no els serveix de res haver marcat un gol si els poden deixar fora per haver estat incapaços d'alinear els mínims jugadors necessaris. La reunió entre el PSOE i Podem dóna el tret de sortida per afrontar la recta final abans que es convoquin eleccions automàticament si no hi ha acord. Les hores prèvies han servit per confirmar que el context evoluciona: quina diferència entre l'actual discreció i les desqualificacions que es van creuar fa unes setmanes. Iglesias ha de ser més prudent després que s'ha vist obligat a actuar amb mà de ferro per mantenir l'autoritat dins de les seves files. Sánchez es va mostrar disposat ahir per primer cop a incorporar Podem i Ciutadans dins d'un hipotètic nou govern -sempre que s'articuli al voltant del pacte amb Rivera- mirant de desmostrar que fa propostes amb voluntat d'acord. I Rajoy? Malgrat la falta de resultats de la seva estratègia en la primera etapa de la negociació, deixant passar per davant Sánchez cap al fracàs en la investidura, es manté a l'expectativa. L'única novetat que ha posat sobre la taula és que si el centre-esquerra no es posa d'acord oferirà un pacte al socialistes. Segueix pensant que el millor camí cap a l'èxit s'aplana amb els fracassos dels altres. Si el PP continua especulant amb la possibilitat de tornar a les urnes es pot trobar que la resta no tingui més remei que fer alguna cosa per evitar-ho.