A Barcelona, de Gran Via a plaça Catalunya, s'ha convertit en normal veure mossos d'esquadra armats fins a les dents. Hi ha sempre quatre o cinc camionetes situades en diversos punts del centre de la ciutat. Ens trobem en nivell quatre d'alerta antiterrorista i així sembla que estarem molt temps més. Potser tota una vida. I preguem perquè no sigui necessari posar-nos en alerta cinc. Els atemptats a París i a Brussel·les ens obliguen a ser conscients de la nova realitat. Ens pot tocar aquí al cantó en qualsevol moment. El fanatisme religiós gihadista que odia el nostre estil de vida i les nostres llibertats, que promet a uns joves que si se suïciden matant infidels aniran directes a un harem celestial, és aquí per quedar-se una temporada. Dir que el terrorisme gihadista és culpa d'Occident, com diuen els sospitosos habituals de l'extrema esquerra catalana i espanyola, és no conèixer els orígens d'uns moviments que tenen les seves arrels en les lluites fratricides dels diferents grups islàmics, darrere el qual es mouen -és clar- també interessos econòmics. Les democràcies occidentals han de fer tot el possible per actuar contra els que financen i donen aixopluc als terroristes; però són els mateixos països musulmans els que han de lluitar-hi internament. I això no deu ser fàcil. Només fa falta veure el que passa a Síria. Però més enllà, nosaltres haurem de fer un esforç per no caure en la trampa en la qual ens volen fer caure: criminalitzar tot el que significa Islam i tenir por de moure'ns lliurement pels nostres carrers i places. La millor victòria dels assassins seria una reducció de les llibertats que tant ens ha costat guanyar i l'augment de les ofertes polítiques més xenòfobes, com ara està passant arreu d'Europa.
