Com es porta això de deixar de ser sempre l´últim de la fila?

Bé, de fet era només un nom més d´una llarga llista que vam tenir. El último de la fila era una manera més fina de dir Los burros.

Arriba una edat que tant a la música com a la vida és més fàcil anar sol?

Tots els primats ho fan, i els humans no som diferents de la resta. Hi ha una edat per treballar en equip, fer coses junts, etc, i hi ha una edat per comprovar exactament què és el que pots oferir, quines són les teves capacitats. Per bé que mai estàs sol del tot, ja que la del músic és una feina d´equip, tant a l´estudi com a l´escenari. I m´encanta, perquè sol ser gent millor que jo en moltes coses.

No li fa vergonya compartir escenari amb qui podrien ser els seus fills?

En absolut. M´agrada, quan això passa.

Portet, quina porta li falta obrir, a la vida?

No m´agrada enfocar la vida d´aquesta manera, no tinc un esperit de successió de reptes o d´acumulació de trofeus. Per mi la vida és una experiència molt agradable. Òbviament no sóc un frívol, sé que la vida té una part trista, però em considero una persona afortunada. Quan era petit volia ser músic i sóc músic. Sóc afortunat.

De petit va tenir ossets de peluix?

No era d´ossets, no. Era un personatge completament normal, m´agradaven els camions de bombers i les excavadores. El primer cop que vaig tenir una gran il·lusió per posseir un objecte era un camió de bombers.

Ho preguntava per l´ós bipolar del títol.

Ah, se´m va acudir veient un reportatge sobre milionaris anglesos.

Això és el que volia ser, un milionari anglès?

De cap manera, m´agrada ser el que sóc. El component econòmic és important per a tothom, però en el meu cas no és primordial. La felicitat és una cosa molt complexa, per assolir-la s´ha d´estar preparat en molts fronts.

A Panamà no hi ha óssos bipolars, però hi ha milionaris. Amb quina alegria farà ara la declaració de renda?

Amb la mateixa de sempre, perquè em penso que ningú no ha caigut ara de la figuera. Que al món hi ha una part d´injustícia és obvi i que a molta gent la mou la cobdícia també. No és res nou. Això ha passat en segles anteriors, i pel que veig passarà en el segle vinent.