Va dir algú que la nostàlgia és una tapa de vàter: no deixa que es vegi la merda.

La nostàlgia és un mirall que deforma. Si se li fa la prova del cotó, com el majordom de l’anunci, segur que en surt brutícia. En el passat no tot era tan bo.

Jo no vaig veure mai Bola de drac. Té sentit la meva vida?

I tant que en té, i segur que al llibre trobarà altre referents. Hi surten Filiprim, els llibres d’en Teo, els cassets de l’Eugeni, en Magnum...

Aturi’s, no em cal res més. Jo era fan d’en Magnum, inclús vestia com ell.

A mi m’agradava molt, amb en Higgins, els dos dòbermans i en TC, que no tothom pot dir que té un amic amb helicòpter. Com que surt a la portada, diverses dones m’han dit que en Magnum va ser el seu primer amor. Segur que aviat m’ho dirà també algun home.

Què hem perdut d’aquella època, a banda de cabell?

Potser capacitat de transgressió, sobretot als programes infantils, on es feien coses avui impensables. No es tractava els nens com si fossin babaus sinó com persones. També es nota en programació d’adults, Els joves segur que ara s’emetria de matinada.

Ha fet mal l’eclosió del «políticament correcte»?

Una mica sí, i es nota en molts àmbits. Ara bé, sempre hi ha hagut sectors que es queixen, recordo que alguna associació de pares protestava per la violència de Bola de drac. Però és clar, el consum de TV també ha canviat, ara es fa a la carta, ha deixat de ser un ritual, i les cadenes volen anar sobre segur

Mario Conde a la presó, Sopa de Cabra als escenaris... està segur que no hem tornat als 80?

Ho sembla, és com si fóssim en Marty McFly i arribéssim al futur. Potser a Mario Cnde li agradava l’estil de vida presidiari, i per això el repeteix. En Mario Conde és el Marty McFly de la banca, retorna al futur.

Com a icona-icona, trobo a faltar les tetes de la Sabrina.

(Riallada) És que el llibre és un recorregut per la nostàlgia catalana, i allò es va veure a tot l’Estat. Ja sé que no és el mateix, però hi surt la Lucy de Dallas, que es va entrebancar al programa de l’Àngel Casas, segurament per beure Aromes de Montserrat.

Triï la seva icona.

Potser Willy Fogg, el primer cop que em vaig posar corbata va ser per interpretar-lo en una funció escolar.