Josefina Llargués ha escrit «Slow Fast Food. Alimentar el cuerpo y las emociones», un llibre en el qual ofereix pautes i consells nutricionals per recuperar un ritme de vida saludable
En què quedem: slow o fast?
Crec que les dues coses poden anar de la mà. Aparentment semblen coses contradictòries, però no ho són en realitat. Al llibre intento adaptar les bases del moviment slow al ritme de vida que portem en la societat moderna. Cuinar a casa està bé, però a vegades no tenim temps i acostumem a menjar qualsevol cosa.
I què?
Doncs que normalment ens omple la panxa però no ens alimenta. Si omplim la panxa amb qualsevol cosa, estem cobrint una necessitat fisiològica d´aquell moment, però no estem alimentant ni el cos ni les emocions. Perquè hi ha una connexió directa entre l´intestí i el cervell.
Es fot de mi?
Estan connectats a través d´un nervi, i a més l´intestí té -diguem- el seu propi sistema nerviós. La connexió és molt propera.
O sigui que podem dir que el cervell i el cul estan connectats.
Una mica també. Quan tenim un restrenyiment hi ha un component psicològic important, no sempre és per culpa del que mengem o per la falta d´activitat física.
Jo ho deia perquè hi ha força gent que sembla que pensi amb el cul
He, he, això també prova la connexió, sí.
Com explica que -diuen- la gent grassa sigui més alegre que la resta?
No hi estic d´acord, una altra cosa és que estiguis prim perquè passes ganes i pateixes (riu), llavors estàs de mal humor. Però si tens el teu pes natural, estaràs feliç i content.
«Ja que tinc poc temps, haig de menjar malament». És un bon argument?
No és un argument, és una excusa. Es poden fer plats molt ràpids i menjar bé. En deu minuts pots tenir el dinar o el sopar a punt, no hi ha excuses. És més barat, més saludable, i a més fomentes els productes locals, de proximitat.
Sap vostè com és de còmode obrir un plat precuinat, escalfar-lo al microones i vinga, a taula?
Sí, és facilíssim, però a la llarga passa factura, perquè et resta energia. I a més, on queda el plaer de cuinar? Si no tens temps, fes-te un tomàquet amanit i una truita a la francesa, és el que s´ha fet tota la vida, tampoc no ens hem de complicar gaire l´existència. Hi ha plats molt fàcils i molt ràpids per no caure en els plats precuinats, que moltes vegades són només pseudoaliments. Llegeixes els components i la meitat no saps què són.
Ja pot anar fent apostolat del menjar sa, que l´any passat a Girona van obrir un McDonalds al costat d´una escola.
Em sembla fatal, és una mostra de doble moral. Per un cantó intentem millorar l´alimentació de la població, sobretot dels nens, i per altra es donen llicències a empreses que no fomenten els hàbits saludables. En aquest país tenim doble moral.
