o hi ha dia que no ens despertem sobresaltats amb un cop de corrupció. Un cop esgotada la capacitat de sorprendre'ns en aquesta rutina informativa que ens havia fet experts en els procediments judicials sobre corrupció d'aquí i d'allà, els nous delinqüents superen els límits de la imaginació criminal. I no em refereixo a aquest exministre del PP que, abandonat pels seus, s'ha vist obligat a deixar la política per la seva ineptitud a l'hora de justificar l'inexplicable. Tampoc parlo de l'alcalde de Granada, detingut per corrupció urbanística. Parlo d'aquests dos personatges que extorsionaven les víctimes de les seves acusacions a canvi de retirar-les. A cop d'ull, la notícia resultava estranya i difícil de comprendre. Els presidents de dos moviments ciutadans, investits d'un poder justicier implacable que havia dut a la banqueta dels acusats la germana del Rei, eren detinguts acusats d'extorsió. Emparats per la protecció dels afectats per la banca, els responsables del sindicat Manos Limpias i Ausbanc havien conformat una trama societària d'empreses en les quals ingressaven diners fraudulents. Els aconseguien amb xantatges a través de fingits acords de publicitat que inserien en algunes de les seves revistes. Les investigacions han demostrat que Ausbanc no era una associació sense ànim de lucre, sinó que el seu únic objectiu era obtenir beneficis per als seus dirigents. Primer denunciaven entitats financeres i empreses fraudulentes i després les coaccionaven per retirar les demandes contra elles. El patrimoni acumulat en tots aquests anys és la prova del volum de diners de l'extorsió. Embolica que fa fort!
