La senyoreta Amelia, tot un caràcter, vivia en un poble inhòspit dels Estats Units. Regentava una botiga, destil·lava alcohol i guaria malalts amb els medicaments que ella mateixa elaborava. Era un xic guenya i no mostrava cap interès per l'amor dels homes. El seu casament amb en Marvin Macy va durar només deu dies. Anys més tard, quan en Marvin era a la presó per diversos delictes, l'arribada a l'establiment d'un geperut, en Lymon, amb qui la senyoreta Amelia tenia suposats lligams de parentiu, ho va capgirar tot. De primer, la senyoreta Amelia se'n va enamorar. Se'n va enamorar tal com ho descriu magistralment Carson McCullers al llibre La balada del cafè trist: «Existeix l'amant i l'amat, però són de països diferents. Sovint l'amat només és l'estímul de tot l'amor acumulat que l'amant atresora en silenci des de fa temps». L'amant és, doncs, molt vulnerable. L'amat sap que, si ho vol, pot enfonsar-lo. Més tard, en Marvin va tornar al poble, a l'establiment de la senyoreta Amelia, transformat en Cafè des de l'arribada d'en Lymon. El cercle es comença a tancar quan en Lymon s'enamora d'en Marvin i vet aquí que el cafè esdevé trist i la vida de la senyoreta Amelia, un turment. No seguiré per no estripar-lo i perquè espero que, avui que és Sant Jordi, algun lector corri a comprar-lo. L'amor pot anar passant, però els llibres es queden. Com queda també aquella energia que t'envaeix quan comences a llegir un autor que t'engresca i no pots parar i t'abraones a internet per saber quantes novel·les més va escriure. Quin gran moment! No els puc desitjar res millor: que avui descobreixin algun autor o algun llibre que els exalti.