Un exultant Mario Vargas Llosa afirmava fa poc, tot celebrant el seu 80è aniversari, que malgrat tot la situació actual és molt millor que la de fa 40 anys. No tinc clar que els associats a la PAH pensin el mateix, o els refugiats que arriben a les costes gregues fugint de la guerra, o els aturats que ja no perceben cap ajut econòmic de l'Estat. Però el premi Nobel de literatura va aprofundir en la seva idea davant la mirada atenta de la seva parella, per a satisfacció de la premsa del cor. Imagino que l'autor de La fiesta del chivo té un motiu poderós per pensar en positiu, potser la motivació d'iniciar una nova relació sentimental quan ja creus disminuïda la teva capacitat d'emocionar-te, o la certesa de ser una persona admirada per l'esquerra i la dreta veient els personatges que el flanquejaven a la foto. Veient-lo somrient donant la mà a la Preysler segur que pensa que tot anirà bé, tot i les adversitats sorgides arran de la decepció manifesta de la seva exdona i part de la seva família. L'investigador Santiago de la Rosa sosté que «mantenir una actitud optimista ajuda a enfortir les defenses orgàniques, millora el sistema cardiovascular, augmenta l'expectativa de vida i, fins i tot, preveu l'ictus cerebral». O sigui que veure el got mig ple abans pot ser definitiu per viure millor i més temps. El psicòleg Bernabé Tierno ha fundat el Club Optimista Vital per compartir la idea que una actitud d'alegria i esperança contribuirà a mantenir un bon to mental, temperança d'ànim i fortalesa física. Trobar el costat bo de les coses i confiar en un mateix formen part d'aquest tarannà que tants beneficis aporta. No ens calen més raons per practicar l'optimisme.
