El món necessita una Europa forta, pròspera, democràtica i unida. És la crida del president dels Estats Units, Barack Obama, que ahir va tancar la seva visita a Alemanya amb un discurs apassionadament europeista. En un moment de dubtes sobre el projecte comú europeu i ple d'incerteses, Obama va recordar que «el somni d'uns quants» es va convertir primer en «l'esperança de molts» i en l'actualitat és «una necessitat per a tots nosaltres». Resulta molt xocant i alliçonador que en l'actual context hagi de ser el president dels EUA qui digui que la UE és un dels èxits polítcs i econòmics més importants de la història moderna. Molts europeus creuen que encara som lluny de l'ideal, obviant que la primera i gran dificultat és posar-se d'acord sobre l'Europa que volem. La gestió de la crisi dels refugiats, sense anar més lluny, ha irritat tant els que pensen que s'ha fet poc com els que creuen que s'ha fet massa. Precisament Obama, amb la perspectiva que dóna la distància, ha fet un reconeixement a la cancellera alemanya, Angela Merkel, que segons ell ha pres decisions difícils mostrant una preocupació humanitària i pràctica. Les moltes limitacions i imperfeccions del model polític i institucional europeu ens haurien d'esperonar a exigir-ne una millora constant, però massa sovint s'utilitzen per fer-ne una esmena a la totalitat. Els qui debiliten l'arbre que ens aixopluga estan facilitant que a sota hi creixin les males herbes. Els nous populismes extremistes apunten les seves crítiques sistemàticament contra Brussel·les on troben el fre més efectiu a les seves pretensions i, per tant, on tots els altres tenim dipositades moltes garanties. Això sembla que ho saben a tot arreu menys aquí.
