De tant en tant apareix als mitjans una notícia relacionada amb ampolles que han navegat a la deriva amb un missatge a dins. Aquesta setmana se n'ha trobat una que va enviar el 1904 l'Associació per la Biologia Marina del Regne Unit. L'ampolla contenia una postal amb el franqueig pagat i convidava qui la trobés a retornar-la al seu emissor. A canvi rebria un xíling, i els biòlegs aprendrien alguna cosa més sobre les danses del mar. L'abril passat la Marianne Winkler va trobar una d'aquestes ampolles a l'illa d'Amrum, a Alemanya, i va seguir les instruccions de la postal. Ha rebut el xíling corresponent gràcies al fet que el Regne Unit no s'ha passat a l'euro i a que l'entitat continua viva. De passada, l'ampolla ja surt al llibre dels record Guinness.
Les ampolles amb missatge estan molt ben valorades, i no només des del punt de vista romàntic. A les subhastes se'n paguen milers d'euros. Hi ha una empresa catalana que en fabrica. Agafen una ampolla, li entaforen unes quantes floretes i un missatge que "expressi els teus sentiments". L'ampolla en qüestió costa uns 12 euros, però te l'envien a casa, no la llencen pas al mar. Si la llencessin al mar no en compraria ningú. Primer, perquè no ens en refiaríem. Segon, perquè volem resultats immediats. L'efecte ha de ser instantani i mostrar que som únics, especials i diferents. Per molt ben parits que ens creiem, la veritat és que cada cop som més iguals: veiem les mateixes sèries, juguem als mateixos jocs, vestim la mateixa moda. Com passa amb els llibres, tothom que n'escriu pensa que el seu és el millor: bona literatura. Són els autors dels llibres que es venen, que no en saben.
