Estats Units pot tenir Donald Trump com a president a partir del 2017. El ja més que previsible candidat republicà, que s'enfrontarà a la també més que previsible candidata demòcrata, Hillary Clinton. Un representant del populisme més radical contra la de l'establishment. Trump ha aconseguit la nominació dels republicans amb un llenguatge barroer que ha apel·lat als sentiments i emocions de l'americà emprenyat. No és cert que a Trump el voti només la classe baixa treballadora de color blanc. Als afores de les grans ciutats, tradicionalment republicanes, també ha guanyat el vot de les classes mitjanes i de molts professionals liberals. Des de temps de la candidatura independent de Ross Perot (any 1992) hi ha una tendència del ciutadà americà que cada cop prefereix més aïllar-se del món, apostar per polítiques proteccionistes, posar límits a la llibertat de comerç i de moviment de persones i capitals. Persones a qui els fa por la globalització i que desitgen com a líder algú que vingui d'un món diferent del polític. Que no parli com els polítics i que no tingui manies a dir el que pensa. Davant l'encartonament de Hillary Clinton, Donald Trump representa la veu de l'èxit, de qui ha caigut i s'ha recuperat mil i un cops de les seves inversions, encara que fossin en immobles i casinos. Trump ha estat la resposta americana a la crisi econòmica, com Marine Le Pen és la francesa i Pablo Iglesias l'espanyola. Tenen un tronc comú: la demagògia com a discurs i la lluita contra les llibertats com a contingut. La por és la seva bandera. Que als Estats Units i Europa puguin governar algun dia aquests personatges ens ha de fer rumiar. I molt.