Ja ha començat la campanya publicitària d'estiu, encaminada a la idea de trencar amb tot i sortir de la rutina com a únic camí a la felicitat. Aquesta estratègia estival dels missatges que proposa alliberar-nos de les traves que ens han mortificat a l'hivern no és nova, però aquest cop, una veu autoritària i masculina insisteix fins a l'exasperació en la necessitat d'agafar un creuer o reservar una habitació d'hotel. La decisió que ens imposa és fugir de la realitat si volem tastar urgentment la felicitat, encara que sigui només uns dies. A cop d'ull, bona part dels anuncis del cap de setmana passat fregava el paroxisme coaccionant-nos a escapar, només agafant un vol de tal companyia aèria, o llogant un apartament en un lloc paradisíac; així podrem experimentar el plaer de sentir-nos propers a l'ideal de felicitat. No consola que l'advertència publicitària obsessiva coincideix amb l'íntim sentiment del protagonista de Mort a Venècia de Thomas Mann: "Afany impetuós de fugida, per què no confessar-lo? - Era aquesta aparença de llunyania i coses noves, aquest desig d'alliberament, de descàrrega i oblit, aquest impuls a allunyar-se de l'obra, de l'escenari quotidià d'un lliurament inflexible, apassionada i freda ...".
En aquest món hedonista dels missatges comercials s'hauran de fer lloc els continguts de la campanya electoral que, oficiosament, comença. Potencials consumidors i alhora votants, assistirem a una pugna aferrissada entre els espais publicitaris que ens venen un tros de felicitat i els de propaganda política que ens comunicaran un altre relat, també per ser feliços. El 26 de juny sabrem qui ha guanyat i qui és més feliç.
