Res desmotiva més els contribuents que un debat sobre impostos en plena campanya de la renda. Catalunya és de les comunitats autònomes i les regions europees amb tipus més alt a l'impost sobre la renda. Tot i això l'equip econòmic del govern sota les ordres d'Oriol Junqueres creu que apujar més el tram autonòmic de l'IRPF seria la millor manera de dependre menys de l'Estat. La prova que un petit ?guany en independència pot significar un preu molt alt per als ciutadans. El mateix president Puigdemont va descartar ahir que siguin els contribuents els qui paguin els problemes derivats del mal finançament. Els pronunciaments d'uns i altres posen de manifest la falta de coordinació del govern i potser també el nerviosisme provocat per una nova campanya electoral. I quan s'està nerviós es cometen errades. La contundència de Puigdemont contrasta amb la posició de tots els diputats de JxSí al Parlament -també els de CDC- on van votar a favor d'implementar i millorar les figures fiscals, entre les quals se citava l'IRPF, en el debat sobre emergència social. La intenció dels republicans a l'hora d'enviar el missatge que volen aplicar el que van votar apujant l'IRPF a les rendes més altres es considera una manera de marcar perfil ideològic i un gest cap a la CUP. Però més enllà de lectures polítiques és una nova amenaça a les classes mitjanes, que són les que cotitzen per les rendes del treball. Els papers de Panamà, com altres escàndols, ens recorden que els que són veritablement rics tenen moltes maneres de no pagar impostos. No hi ha una gestió més injusta del poder que utilitzar-lo de forma abusiva amb els qui no tenen més remei que obeir-te i amb indulgència amb tots els altres.
