o penso perdre ni un minut de la meva vida a mirar Joc de trons. Ja en vaig tenir prou veient algun tràiler i llegint de què va. De violència, sang i fetge ja me'n vaig cansar fa força temps. La ficció mai superarà les misèries de la realitat. Si a això hi afegeixen altres truculentes històries amb barreja de porno light, ja s'acaba d'adobar. Suposo que tot són etapes. Ara, el poc que veig de TV es per veure en Mici i en Timmy amb els meus fills al matí. Vint minuts justos. Amb internet ja m'informo suficientment. Passa com amb els llibres. Hi ha èpoques per a tot. Conec molta gent enganxada a la novel·la negra perquè és l'únic que els evadeix de la vida real. Jo, depenent del moment i l'hora, agafo un assaig o una novel·la. Ara, estic enganxat a la tetralogia d'Elena Ferrante, un llibre on Nàpols és l'autèntica protagonista. Ciutat on no he estat i on gràcies a Ferrante (és un pseudònim i no se sap qui hi ha darrere) m'agradaria anar. Estic convençut que gràcies a Joc de trons, els mitòmans de la sèrie visitaran com una plaga Girona per intentar esbrinar els llocs on es va filmar. Em sembla molt bé i ho aplaudeixo. És una forma més de situar la ciutat com un dels llocs més de moda d'Europa, continent que ja és un parc temàtic. Gastaran en souvenirs, es faran fotos i menjaran en algun dels restaurants que hi ha. Fins i tot, suposo que la ciutat -com passa a Londres- acabarà muntant recorreguts especials i visites privades a llocs relacionats amb els trons. També afavorirà que Girona es posi capdavantera com a plató de cinema per filmar noves sèries i pel·lícules. Tant de bo, la propera es digui Joc de flors.
