La destrucció dels cinc milions de pneumàtics en un incendi que crema des de fa una setmana és una vergonya de magnituds imprevisibles. Mentre el missatge oficialista descarta els efectes negatius per a la població, Greenpeace i Ecologistes en acció han advertit dels danys fatals produïts per la descàrrega de grans quantitats de substàncies tòxiques que desprenen les rodes calcinades a l'aire lliure. Les cendres que ja s'estenen per tot Seseña contenen nombrosos compostos químics cancerígens que, en format de micropartícules, s'introdueixen als pulmons: hidrocarburs aromàtics policíclics, benzè, benzopirè, dioxines, furans i metalls pesats, tot un repertori letal que les autoritats no han trigat a desmentir. Els veïns de la zona afectada tenen motius per desconfiar de qualsevol avís oficial i més tenint en compte que ja feia molt de temps que denunciaven els riscos de l'ingent abocador de pneumàtics. Ara, els temors s'han fet realitat i la ciutadania veu com la llei i les sancions imposades a l'empresa no han servit de res.
Les alarmes han saltat davant la irresponsabilitat de governants que no són conscients del risc o no el volen admetre, potser per criteris partidistes. Aquesta és la qüestió, la impossibilitat de mantenir nivells bàsics de confiança en la classe dirigent perquè hi ha massa exemples en contra. En paral·lel, diumenge vam celebrar el cinquè aniversari del 15-M. Més enllà de la visió pessimista que desconfia, el 15-M proposava activar potencialitats democràtiques que permeten articular la resistència i desafiar els fets o realitats que generen desconfiança. Tenim feina fins al 26-J.
