El nostre model polític és una democràcia parlamentària. És al Parlament on els nostres representants decideixen per nosaltres. Però últimament més que prendre decisions que tinguin repercussió en les lleis ens estem acostumant que s'utilitzi la cambra com a caixa de ressonància. La passada legislatura i aquesta s'ha caracteritzat per una escassa activitat legislativa, substituïda per encesos debats i polèmiques estèrils. L'última picabaralla té com a protagonista el secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, que avui serà el protagonista al Parlament. Otegui té una intensa agenda aquest dimecres: serà rebut per la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, té prevista una trobada amb els portaveus d'exteriors de la cambra i una reunió amb la direcció de Junts pel Sí. Un dels portaveus adjunts d'aquest grup ha avançat que estan molt interessats a reunir-se amb «tot aquell que representa la via de la democràcia i la llibertat». Tota una declaració d'intencions. Segur que si haguessin buscat una mica més haurien trobat demòcrates més inequívocs, menys qüestionats pel seu passat i que generen més consens. Tot apunta que es repetiran escenes de tensió com les que es van viure quan el mateix Otegi va anar al Parlament Europeu. Per tots els que vulguin establir paral·lelismes entre una visita i una altra dues qüestions: d'una banda que la intervenció del líder abertzale a Brussel·les es va produir per una invitació d'un grup que no es majoritari, Els Verds-Aliança Lliure Europe, i de l'altra que cap càrrec institucional de la cambra es va reunir amb ell. No sabem si Europa ens mira, però de ben segur que ens vigila de reüll.
