Dino amb un amic que es dedica al món de l'edició de llibres i té presència periòdica en alguns mitjans de comunicació. Repassem l'actualitat empresarial i política, parlem del lloc i moment on ens ha tocat viure, el que s'hauria pogut fer milllor; però també del que hauria pogut sortir malament. Els que vam viure la infantesa dels anys 70 sabem què vol dir. Els que recordem, malgrat l'amnèsia històrica d'alguns, el terrorisme d'ETA i els perills d'involució democràtica dels anys de plom, també ens ho recorda. La història recent no es pot menysprear. Amb aquest amic vam parlar de persones que amb una vida professional exitosa, forrats de calers i que viatgen constantment, no paren de queixar-se. Sembla que viuen en la necessitat que hi hagi cada generació una nova revolució on ells, per descomptat, seguirien essent l'elit empresarial necessària per controlar als polítics titelles de torn. I vaig preguntar a l'editor on preferiries viure, si no fos aquíÉ La resposta el va fer pensar. El clima descarta certes ciutats nòrdiques i els preus n'eliminen d'altres. Sydney i San Francisco ens queden massa lluny. La resposta es va reduir a algunes de franceses (Nantes, Tolosa, Lió, MontpellerÉ) i una d'italiana: Florència. Després vam repassar els problemes i inconvenients d'aquests dos països, França i Itàlia, i vam concloure que, com aquí, tampoc res és perfecte. Tot depèn finalment de l'àmbit de la teva feina, vida personal i social. Ens fem aquestes preguntes i concluïm que si analitzem d'on venim i amb què ens podem comparar, el nivell del lloc on vivim ara és dels més privilegiats del món. I no depèn només de l'estatus, fent servir una expressió que em va respondre un colombià quan li vaig preguntar com es vivia a Bogotà.
