L'home baixa la bossa, li ha costat adaptar-se a aquesta manera de fer les coses, reciclar, tenir en compte els residus, la qualitat de l'aire i el perill de la contaminació lumínica i l'acústica. Nous conceptes que indiquen una vida diferent de la que ha conegut. Pensar que l'aigua, l'aire i el territori ha de ser primer un bé comú abans que una oportunitat per a l'especulació, farà créixer una generació amb valors diferents. Abans, al carrer i als bars es tiraven a terra burilles, tovallons, caps i cues de gamba, cloves de musclo i escopinades. Arriba al contenidor i localitza "rebuig", tira la bossa i torna a casa, no s'hauria cregut mai que seria una formiga que actua amb la comunitat. Se sent content de participar amb un objectiu amb els veïns. S'asseu al sofà i engega la televisió. Una immensa fumera tan fosca com l'ànima d'un miserable. Amunt amunt. Centenars, milers, centenars de milers de rodes que cremen descontroladament. Com és possible? Un accident? No, desídia i menyspreu per la població que ensenya els fills a reciclar. L'home agafa una capsa de mistos i la mira. El foc dura i ningú no sap què fer. La mainada va a escola perquè no hi hagi alarma social i, és clar, la mainada tus, es desmaia i plora. I ambulàncies i pares esverats rescatant nens de zones tòxiques com les escoles. La capsa de mistos és una temptació. Les autoritats es dediquen a donar-se les culpes; s'envia la mainada a respirar partícules cancerígenes. Ningú no contempla el desastre humanitari, les poblacions estan cobertes de cendres, la gent respira cautxú cremat. L'home s'acosta a la finestra encén un misto i té ganes de cremar el contenidor i el món sencer. L'han estafat.
