Els números no menteixen però això no garanteix que facin el mateix els que els interpreten. El Govern va presentar ahir els seus pressupostos enmig d'una picabaralla força còmica sobre si són més o menys socials que els anteriors. Han estat uns números marcats per la polèmica i condicionats per la precarietat parlamentària de l'executiu. Finalment tenen una mica de tot i força de res. Tenen una mica de desobediència (suposats ingressos per alguns impostos tombats), d'ideologia (més despesa per l'agència tributària pròpia), d'optimisme (previsió de creixement de gairebé el 3%) i de fe (cobrament de bestretes de la liquidació de l'IRPF per part de l'estat). Però res del que coneixem dels grans números preparats per Oriol Junqueras fa preveure que sedueixin la CUP perquè els doni suport. De moment no hi ha novetats sobre les pujades i baixades del tram autonòmic de l'impost sobre la renda. Si a algú l'interessa el que pot passar amb les polítiques fiscals que aixequi la mirada i l'enfoqui cap a Brussel·les. Avui els ministres d'economia i finances comencen a discutir un informe de la Comissió que proposa una harmonització de l'IVA a tot el territori europeu l'any 2017. També es preveu que s'hagi eliminat el tipus reduït d'alguns estats i que es passi a cobrar impostos indirectes a totes les operacions electròniques. Tot i ser un avanç important sembla que només és un primer pas en el camí de la veritable homogeneïtzació fiscal dins de la zona euro. Són aspectes d'una gran incidència a futur i que a Espanya han de ser nuclears en el debat sobre el nou model de finançament autonòmic. Una evolució -la de la fiscalitat i la del model de finançament- que passen per alt els pressupostos.
