Del sofà a Idomeni

Les imatges de persones atrapades Idomeni o a les fronteres de l'Europa de l'Est han fet la volta al món en els darrers mesos. La crisi dels refugiats és una de les més mediàtiques dels últims temps, i això ja ha començat a calar en la societat.

17.06.2016 | 07:13
Del sofà a Idomeni

La massiva arribada a Europa de persones fugint de les guerres de països com Síria o l´Afganistan ha estat una de les crisis més mediàtiques dels últims anys. La proximitat geogràfica ha fet que centenars de periodistes s´hagin traslladat fins a Grècia, Hongria, Sèrbia o Croàcia per relatar l´arribada d´aquestes persones, però fins a quin punt aquesta extensa cobertura mediàtica ha servit per sacsejar les consciències europees? Aquest va ser un dels punts que es van debatre ahir en la taula rodona El tractament mediàtic de la crisi dels refugiats, organitzada per la comissió de periodisme solidari del Col·legi de Periodistes a Girona. Hi van participar el periodista David Fonseca, coautor del documental To Kyma -emès per TV3 i que va posar el focus sobre la tasca dels ­socor­ristes voluntaris de l´ONG Proactiva Open Arms-, Joel Da Silva -membre d´aquesta ONG- i Carles Batista, autor del documental De la guerra al exilio, destino Europa. El moderador va ser el periodista gironí Manel Mesquita.

Una de les primeres conclusions: els periodistes freelance han estat clau per donar a conèixer aquesta crua realitat. «Si no fos pels freelance, els mitjans no hi enviarien periodistes o només els enviarien quan els convigués», va alertar Batista. Tot i això, no n´hi ha prou amb tenir una bona història. Segons va recordar Fonseca, cal algú que estigui disposat a emetre-la. I això no sempre és fàcil. De fet, quan ell va marxar a rodar To Kyma, TVE ja li havia rebutjat la idea i TV3 no li havia assegurat que l´hi comprés. Ell, tanmateix, va marxar igualment i l´exemple dels socorristes de Proactiva Open Arms va acabar calant fons en la societat catalana. «Els catalans són els que més han anat a ajudar en aquesta crisi, i en bona part és perquè han vist documentals com el nostre», va indicar Fonseca. «Després de veure´l, la gent va fer alguna cosa més que emprenyar-se: va anar més enllà i es va mobilitzar», va assenyalar. Ara, el canal Al Arabiya ha comprat els drets de To Kyma i Fonseca està satisfet perquè el podrà veure gent de països com Síria o Afganistan, de manera que els seus habitants tindran una idea més acurada de què significa emprendre aquest viatge.

Davant l´eterna crítica -«està molt bé emprenyar-se davant la televisió, però serveix d´alguna cosa?»-, el socorrista Joel da Silva va assegurar que l´ajuda «comença des del sofà de casa, amb la gent interessant-se per aquesta situació». Da Silva va advertir que la gent seguirà marxant de Síria perquè, després de cinc anys, «ja no hi tenen res a perdre», i va recordar que la fotografia del petit Aylan ofegat, que va fer la volta al món ara fa uns mesos, va representar la «vergonya» de Turquia, on s´ofeguen milers de persones i on ells no tenen potestat per actuar.

Però malgrat reconèixer la tasca dels mitjans a l´hora de difondre la realitat, tampoc van obviar algunes crítiques. «Les audiències pugen amb imatges dramàtiques. Ven més la foto de l´Aylan que no pas la tasca dels voluntaris», va admetre Batista. «Als mitjans no els interessen els refugiats, sinó que es vegin els refugiats per televisió», va afegir. Tampoc es van escapar de la crítica els polítics, a qui van acusar d´«hipòcrites» i «cínics». Tot i això, encara queda lloc per a l´esperança: «La humanitat de la gent contrasta amb el cinisme dels polítics», va garantir Batista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema