la temporada passada, el Girona tenia tot al seu favor per poder pujar a Primera Divisió. El Lugo li va negar l'ascens directe i el crash contra el Saragossa el va impedir seguir endavant en els play-off. La frustració va ser extraordinària perquè les expectatives eren totes immillorables des de feia mesos. Aquest any, en canvi, després d'una primera volta dolenta, res feia pensar que el Girona es trobaria a un gol de pujar a primera. Les expectatives eren minúscules, per això tot el que ha esdevingut més tard, ha estat sorprenent i admirable. En el futbol, en els mercats, en la vida profesional i personal; fins i tot en la política, el que compte és l'expectativa. Cap on ens projectem, que diuen les enquestes, el pla de negocis, el desig fins i tot. No valorem la realitat d'acord al present, sinó al futur. Els valors bursàtils de les empreses no es realitzen pensant en el que guanyen aquest any, sinó en el que poden guanyar en els anys propers. En el futbol, després del fitxatge de Josep Guardiola com entrenador, el Manchester City té millors expectatives de futur que fa uns mesos per conquerir títols. A l'Eurocopa, l'aposta per Alemanya es paga menys que la d'Islàndia, per qüestions d'expectatitves. En la política, si Podem no supera el PSOE convertirà Iglesias en derrotat i Sánchez en guanyador, encara que aquest obtingui menys escons el 26 de juny. Els mercats descompten ja el Brexit del Regne Unit i el desgavell polític espanyol. Qualsevol resultat que sigui el contrari serà celebrat. Tenir bones expectatives és resultat del que una societat, una empresa, una persona, un equip de fútbol, pensa de si mateix. És resultat del mèrit i de l'esforç, que sap enfortir-se davant dels daltavalls i les tempestes. Per això, aquest any, el Girona superarà totes les expectatives. Li toca.
