La gironina Imma Ávalos ha publicat «Germà de gel», en què narra l´obsessió d´una dona per la història de l´exploració polar, però que gràcies a la seva fixació amb la neu descobreix fets del passat familiar.

Què és la neu?

(Pensa) La neu per a mi és un full en blanc. Una metàfora que em serveix per parlar d´escriptura. És freda, el modelable és un element molt net en el qual és fàcil deixar petja. Tots aquests elements que s´extreuen de la simple paraula «neu» ja són elements d´escriptura, que permeten començar una història.

Intueixo que unes festes nadalenques quasi primaverals, com aquestes, la deprimeixen.

(Riu) No és que tingui especial predilecció pel fred, només que em serveix per parlar d´un tipus d´història. És un imaginari.

Quin és el lloc més a prop dels pols on ha estat?

Aquest estiu vaig anar al cercle polar àrtic, una illa a tres hores en vaixell de la part més nòrdica d´Islàndia.

Veig que la seva relació amb el pol dista molt de ser només platònica.

Jo ja em conformava que fos totalment platònica. De fet, no considero que sigui necessari l´apropament real si el que t´interessa és la metàfora. Però em vaig trobar que el final del llibre requeria un moviment físic cap allà, la història ho demanava. Vaig anar-hi per acabar la novel·la.

Què tenen les expedicions polars, que tant ens atrauen?

El que tenen les expedicions polars és una ètica d´un mateix. Una ètica que a estones pot semblar esportiva, que està molt neta d´altres connotacions, ja que no sol haver-hi interessos econòmics pel mig. És una ètica introspectiva que jo trobo absolutament paral·lela a la de la creació artística. Per tant em permetia jugar amb les dues cares.

Tornem al Nadal: és en aquestes dates quan veiem que moltes relacions familiars estan congelades?

Es veuen les esquerdes en les relacions. Les mateixes dates provoquen la confrontació amb les relacions congelades. Ens fan adonar d´una situació que potser durant la resta de ­l´any podem esquivar.

Li agrada la gent freda o calenta?

Ha, ha. És una classificació massa simple, no crec que hi hagi ni ningú fred del tot ni ningú calent del tot. Tots oscil·lem per diferents temperatures, només que n´hi ha que porten l´escalfor més amagada i d´altres, menys. No crec que hi hagi cap persona completament freda.

Quan mori vol ser crionitzada, com Walt Disney?

Mmm, no (riallada). Més aviat em decantaria per tot el contrari.