«La revolució és ser honest en un món corrupte». La frase és de l'actor Beppe Grillo, fundador del Moviment 5 Estrelles (M5S) que acaba de capgirar el panorama polític a Itàlia després de les eleccions municipals de diumenge passat. Els candidats de l'M5S són joves, dedicats a les seves professions i famílies, que troben facilitats per connectar generacionalment amb el nou electorat. Contra pronòstic els anticasta han sumat 19 alcaldies, entre elles les de Roma i Torí. Ara es veuen més a prop de fer el gran salt. I és que els bons resultats aconseguits anteriorment no els va permetre assolir cap lloc de representació institucional per la seva negativa a pactar amb els partits tradicionals. L'M5S és una aposta per tot o res. A Espanya la gent de Podem ja ha deixat de parlar de la casta i ara donen voltes als pactes i discuteixen sobre quins llocs ocupar en els futurs governs. No només han renunciat a criticar als artífexs de la vella política, sinó que fins i tot Pablo Iglesias diu parlar sovint amb José Luís Rodríguez Zapatero i defensa la seva gestió com la del millor president d'Espanya. Hi ha urgència per suplantar al PSOE pel lideratge de l'esquerra i una ambició clara d'arribar al govern a qualsevol preu. Les de M5S i Podem són històries paral·leles, amb alguna coincidència i moltes divergències. Grillo no ha donat descans a la classe política italiana mentre que Iglesias ha decidit descansar sobre una part de l'espanyola. Mentre el Comitè Federal del PSOE continuï sabotejant un acord amb Podem tot plegat no passarà d'una picabaralla, però si s'obre la possibilitat d'una entesa postelecotral Iglesias l'hi haurà donat una lliçó a Grillo -i a tots els altres- de com ser el protagonista interpretant tots els papers de la comèdia.
