escric aquest apunt sense saber què ha passat al referèndum en el Regne Unit. A hores d'ara, quan vostè estigui llegint el Diari de Girona, ja ho sabrà. En el feliç dia de Sant Joan, si el resultat és favorable a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, estarem assistint en aquests moments a un daltabaix dels mercats financers i a missatges d'extraordinària preocupació sobre el futur de la Unió. Des de Brussel·les i Berlín s'intentarà parar el cop parlant de la necessitat de reformular la comunitat europea des d'una nova òptica. Al Regne Unit haurem de començar a assistir als anuncis previstos d'empreses i bancs que marxaran en cas que el que no hagi estat el guanyador. Des d'Escòcia, Irlanda del Nord i fins i tot Gal·les, es podria demanar l'opció de nous referèndums per abandonar al seu aire Anglaterra i seguir dins la UE. A França, el moviment frontpopulista de Marine Le Pen serà el primer a demanar que els nostres veïns puguin decidir si els convé també marxar de la Unió.
Si, com esperem, el resultat dels britànics reafirma la seva unió a Europa, tots respirarem una mica més tranquils. Els mercats reaccionaran a l'alça i les aigües es calmaran. Les mirades d'Europa es tornaran, llavors, cap a Espanya i les eleccions de diumenge. Aquí també hi ha temor que un èxit insospitat de les candidatures populistes de Podem pugui obrir una nova escletxa en el marc europeu. El gir radical d'Espanya (i Catalunya) cap a posicions que defensen règims polítics del passat i actuals on s'ataca la llibertat i el progrés social i econòmic en nom de malenteses igualtats que volen castigar la inversió, l'estalvi, el treball i amenaçar la propietat privada, fa neguit. Creuem els dits.
