al moment d'escriure aquest article, Fernández Díaz continua sent ministre d'Interior, en funcions, això sí. D'aquest ministre n'hem anat seguint un bon grapat d'excentricitats poc tranquil·litzadores tenint en compte totes les atribucions que pengen de la seva cartera, entre d'altres el seguiment del procés i el resultat de les eleccions de demà. Hem anat veient com la corrupció va mossegant el partit. Hem anat seguint algunes de les lleis, com la mordassa, que ha aconseguit aprovar, i ara, per acabar de tancar el capítol -si és que s'arriba a tancar, perquè de moment el PP l'únic que tanca són files al seu voltant- sabem també que, no només va fer investigar tot el que fes olor d'independentisme, que ja ho sabíem, sinó que va anar més enllà. Les converses amb el cap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que ha difós Público, són d'un nivell tan baix que posen els pèls de punta. La maquinària de l'Estat engegada per destruir l'adversari. Entremig, l'inquietant servei d'informació del Grup Planeta, presumptament al servei de la festa. Una festa que hem pagat entre tots. Sensacional. Què més sabrem? Qui hi ha al darrere de tot plegat?
Diumenge passat, al debat que va oferir TV3 entre els candidats a les eleccions de demà, el candidat d'En Comú Podem va treure's del barret el conill de la fraternitat. Com a idea és una meravella. Ara, batuda a l'era, no té gaire recorregut a poc que coneguem la naturalesa humana. Fraternitat? Escolti, que som molt més avall! El que esperem és que hi hagi demòcrates perquè, sense demòcrates, com deia algú, no hi ha manera de fer una democràcia.
