La veiem a l'exposició Girona Plató a la Casa Pastors. Travessa el Pont de Ferro en un dia plujós, bufanda creuada pel vent. Bellesa senzilla i mans a les butxaques de l'abric magenta. La placa és del fotoperiodista Pep Iglesias, és immensa i mostra detalls que expliquen moltes coses. Per algú com jo mateix, el caminar pensatiu de l'Ariadna -hivern- revela l'amor que perdura al record, l'Anna Mir travessant el riu un xic arraulida al pont de taulons gemegadors. Gràcies a l'extraordinària imatge, l'actriu, immersa en la Girona viscuda, es transforma en l'Anna Mir -filòloga- encaboirada en la correcció del text de La gavina de Thèkov per al Teatre Nacional de Catalunya. La figura aparentment feble de l'Ariadna ens situa en l'èxit de la novel·la i la pel·lícula Soldados de Salamina. A Girona Plató hi ha referències de pel·lícules que remunten la ciutat imaginada. Cartells i fotos, algunes sobresalten el temps quan recuperen l'espai públic, llavors tornen paisatges perduts -bars tancats- dolors i alegries viscudes en companyia d'amors i d'amics -alguns morts i d'altres absents-; llocs que no existeixen i que havíem cregut "eterns". L'amistat i l'amor, la vida compartida en la millor i la pitjor cara d'una ciutat de "províncies". Al capdavall, de vegades, la rebotida del temps es manté en una mirada, un riure, una abraçada o el pessic d'humor de la gent que ens ha estimat i ajudat, en els brindis de l'ahir -vehements- i els d'ara -discrets-, allò que referma el record d'una època viscuda amb ironia i inesgotable murrieria, haver compartit un temps junts. Per això, la foto d'en Pep Iglesias commou.
