La nit del diumenge va ser una veritable tortura per a tots els partits que vèiem com patien variacions a l'alça i la baixa, i fins no arribar al 95% de l'escrutini no podien cantar victòria o cridar derrota. A diferència d'eleccions anteriors, on les distàncies dels resultats eren més clares des d'un principi del recompte de paperetes, el ball de xifres va ?seguir un degoteig constant que va fer canviar la graella de percentatges per desesperació de tots els líders. De fet, els primers resultats a peu d'urna que van ser publicats a les 8 de la tarda distaven del mapa electoral que es va definir finalment. Com va passar amb l'error de les enquestes que pronosticaven la derrota ajustada del Brexit al Regne Unit, el sorpasso d'Units Podem vaticinat àmpliament per gairebé tots els sondejos, no es va produir. Una nit tortuosa per a uns i joiosa per a altres però les dades no dissipen la possibilitat d'una tercera convocatòria d'eleccions. De tot plegat, els escons dels partits catalans es mantenen amb la mateixa distribució parlamentària de la darrera legislatura, una dada indicativa de la falta d'interès del vot català vers la política de l'Estat espanyol. Entre tants nervis i esperances frustrades, amb declaracions solemnes i opinions sobtades, ningú se'n recorda que el 26 de juny va ser el Dia Internacional de les Nacions Unides en suport a les Víctimes de la Tortura, una data proclamada el 1997 per l'ONU per condemnar qualsevol pràctica de tortura, un dels actes més abominables que els éssers humans cometen contra els seus pròxims. Per aquest turment que pateixen milions de persones arreu del món hem de lluitar. La resta ens pot provocar perplexitat o ràbia continguda però la vida continua més o menys en la mateixa realitat.
