FER EL MORT

02.07.2016 | 00:00

De la majoria de nosaltres no en quedarà res, un cop morts, a part de l'ossada. Potser en queden unes quantes anècdotes que aguantaran en la memòria familiar un parell o tres de generacions. Ara, ?menys. És difícil competir amb Joc de trons. D'un meu rebesavi, paleta de professió, nat a Vila-seca i veí de Barcelona gràcies a un exili provocat per una discussió familiar, a casa se n'explicaven algunes. Resulta que l'Antoni Barenys, Ton per a la família, va anar a treballar a Galícia, a Ribadeo. Un dia que feia calor va decidir remullar-se al mar. L'home no sabia de nedar, només volia refrescar-se. Potser perquè a l'Atlàntic hi ha marees i a Salou, no; potser perquè les aigües semblaven més somes del que eren, l'home va anar entrant mar endins sense adonar-se'n, fent el mort, que era l'única manera com sabia sostenir-se en el medi aquàtic. Quan va decidir que ja en tenia prou i va voler sortir va veure que no tocava de peus a terra i que Ribadeo quedava lluny. Si s'hagués esverat segurament no se n'hauria sortir i jo ara no els estaria explicant tot això. Però va saber mantenir el cap fred i va continuar fent el mort, a l'espera que algun dels vaixells o de les barques que entraven i sortien del port s'adonés que era allà i el rescatés. El va salvar un vaixell que venia de Guinea i que era ple de negres, així que en Ton, a més de sobreviure, va tenir l'oportunitat de comprovar que els negres no eren un mite, sinó una amable realitat.
Mariano Rajoy ha fet una cosa semblant en aquestes eleccions. Amb el FernandezGate pel mig! Amb aquest discurs tan prim! Amb la corrupció del PP! Ens escandalitzem. S'ha fet el mort, i ha anat esperant que els altres li fessin la feina. El cap fred. Sovint les coses van així.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema