Una entrevista a George Steiner publicada diumenge a El País m'ha servit per entendre que el 25% de l'electorat hagi votat un partit corrupte i promotor de les polítiques d'austeritat que han dut el país al límit. El savi escriptor ho atribueix al fet que "hi ha una enorme abdicació de la política a tot el món i la gent ja no hi creu". Aquesta desafecció, ens recorda, troba la raó de ser en Aristòtil, quan el filòsof ja l'advertia en la societat grega que tot just acabava d'inventar la Democràcia, titllant d'idiota tot aquell que ignora la política o renuncia a la reflexió ideològica en el moment de votar, advertint-lo que no es queixi si els pispes ens governen. Quan veiem que hi ha una majoria ciutadana que en democràcies consolidades com la nord-americana és capaç d'aclamar un personatge com Donald Trump, no ens podem quedar de braços plegats pensant que això no passa a la vella Europa. Molts emigrants espanyols al Regne Unit confessen que, des de la victòria del Brexit, se senten observats amb ulls hostils. "La xenofòbia és la resposta fàcil davant de les desigualtats", pontifica Thomas Piketty. I la ultradreta austríaca que, superada només per 48.000 vots, ha forçat la repetició de les eleccions a través de la decisió dels jutges i, així, pot corregir els errors estratègics de campanya. Un fet inèdit en la història de les democràcies constitucionalistes que obre la porta a impugnar amb èxit els comicis amb una certa facilitat, fet que erosionaria l'Estat de Dret. Si l'idiotes era el que primava l'interès privat i personal sobre el de la polis (la ciutat-l'estat), l'idiota ha adquirit amb el temps altres significats que potser no vénen al cas.