Messi

08.07.2016 | 00:00

El cas Messi obre molts interrogants sobre la necessària capacitat i coneixements que han de tenir els reis de l'espectacle, la cultura i l'entreteniment, a l'hora de signar documents laborals i fiscals. "bviament, a un noi de 18 anys amb una educació molt limitada i que té un talent extraordinari fent moure una pilota, poc se li pot demanar. Sobretot, si  confia com a mànager en el seu pare. Els fraus fiscals s'han de castigar sempre i hem d'aplaudir que la justícia valori tothom per igual. En el món del fútbol hem vist casos constants d'enginyeria fiscal. Els contrac?tes dels futbolistes són cada cop més complicats. Tenen ingressos variats: nòmina del club, pagues extra, promocions, patrocinis i publicitat. Cada contracte és una història, on intervenen societats interposades, algunes de no incorporades al país on el jugador té la seva residència fiscal. En aquests entramats no només hi ha pares i familiars. També agents, assesors fiscals, advocats i consultors que s'emporten molt bones comissions. I els clubs, per descomptat, no es poden amagar. Els rics -es considera ric qui té un patrimoni líquid net superior a un milió d'euros- sempre acaben essent els que paguen menys impostos proporcionalment als seus ingressos. Fins ara ha estat molt complicat posar barreres al camp i just quan es comencen a posar algunes tanques, comencen a sortir els defraudadors. Excepte per a quatre fanàtics, tots estem d'acord que el frau fiscal s'ha de castigar. El dubte és fins on arriba la responsabilitat de qui signa els documents en casos excepcionals de confiança cap a un tercer. Entrem aquí en un tema de valoració moral i interpretació jurídica. Però bo seria que els Messis del nostre món s'assessoressin millor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema