tot començarà quan es desplegui la Llei de transitorietat jurídica, que permetrà passar d'una legalitat, l'espanyola, a una altra legalitat, la catalana. No sabem encara com serà la catalana. En canvi l'espanyola la coneixem prou bé. A Catalunya, les lleis espanyoles hi ha un moment que queden suspeses en l'aire, s'ho miren des de la distància, i decideixen no aplicar-se. Giren cua i se'n tornen. Això ho haurien de tenir en compte els patidors de mena que pensen que això serà can Pixa. Can Pixa, amb perdó, ja ho és ara. Mirin, sinó, tot el que està passant amb les obres d'art de Sixena.
Prescindint que Josep Gudiol les salvés d'un incendi anarquista el 1936 i que aconseguís preservar-les. Prescindint també que entre tots hàgim pagat no només la preservació de les pintures, sinó la restauració i la compra (240.000 euros pagats per tots els catalans -per la Generalitat- a les monges de Sixena, el 1983). Prescindint de tot, deia, les obres, segons la jutgessa, s'han de tornar abans de sant Jaume, és a dir, en un parell de setmanes, com si en lloc de retaules romànics parléssim de les calaixeres Fjälkinge d'Ikea. Segons Joan Poyano, del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, la jutgessa de Barbastre va fer una «interpretació subjectiva de les lleis de patrimoni espanyol». «No cal insistir que la sentència -continua Poyano- fa trontollar de forma irremeiable les col·leccions d'infinitat de museus de l'Estat espanyol, els quals veurien perillar-ne la integritat». Això no passarà, amic Poyano. M'hi jugo les vacances que l'Aragó no reclamarà res a cap altre museu que no sigui català. Els governs de l'Aragó van vivint d'això. Esperem la desfilada de la Guàrdia Civil cap al MNAC. Seguretat jurídica, en diuen.
