El problema dels violents i els marginats s'ha solucionat gràcies a la purga anual, una nit en la qual el crim és legal. És l'argument de les diverses versions del film La purga, on s'imaginen models de societat en un futur no gaire llunyà, en el qual els impulsos assassins es desfermen lícitament una nit a l'any. El sistema de purga que es proposa és un mètode de catarsi per a la població, un sistema de correcció d'una tara de la nostra pròpia naturalesa a través de l'alliberament dels impulsos violents en un període curt de temps per garantir la tranquil·litat i l'ordre la resta de l'any. El relat cinematogràfic es troba ple d'ensurts, moren els dolents i els bons se salven quan tot sembla capgirat. Malauradament, la realitat no és tan organitzada ni asèptica i ho veiem en els casos d'assassins que maten indiscriminadament, si és que fer-ho de forma selectiva fóra menys cruel. Sota el paraigües de l'islam o de la bogeria més vulgar, els actes criminals se succeeixen en els darrers temps amb tanta freqüència que ens comença a deixar indiferents. Els atemptats aquí i allà, les matances a Orlando, Niça, Utoya, Munic i tants altres llocs, ens estan duent cap a una deriva certament perillosa, incrementant la popularitat de les ideologies feixistes per salvaguardar-nos de tant salvatgisme, diuen. Les purgues d'estat existeixen també, com la d'Erdogan amb l'empresonament de desenes de milers de funcionaris a Turquia; no es perceben com a atacs a la llibertat sinó com a mesures adequades per reprimir els anomenats colpistes. La història ens en recorda d'altres, com la caça de bruixes de McCarthy, el terrorisme d'estat a l'Argentina o les persecucions franquistes contra republicans i contraris al règim. Purgues, al cap i a la fi.
