Tot fa preveure que el ple del Parlament d'aquesta setmana debatrà i aprovarà les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent obrint la porta a la via unilateral i desobeint la prohibició explícita del Tribunal Constitucional. Aquesta és la posició que ve defensant la CUP i a la qual s'han sumat tant ERC (ja fa un temps) com el Partit Demòcrata (a última hora). La història es repeteix: l'estratègia per esquivar una acció preventiva de la justícia sembla que serà la mateixa que es va fer servir per la moció rupturista del 9-N i que s'aprofitarà a l'últim moment la possibilitat de modificar l'ordre del dia del ple a petició de, com a mínim, dos dels grups. En aquell moments es va establir una relació entre la declaració de ruptura i les negociacions per la investidura d'Artur Mas i ara és inevitable que s'endevini un vincle entre la desobediència que comporta l'aprovació de la via unilateral i els contactes perquè el president Puigdemont superi la moció de confiança del setembre. La CUP ha demostrat que manté la capacitat d'arrossegar la majoria independentista del Parlament cap a la via del conflicte, mentre que JxSí no ha estat capaç de portar els anticapitalistes al terreny de la negociació. Els cupaires havien demanat un acte de desobediència i tot fa preveure que el tindran, mentre que el grup que dóna suport al govern implora un acord pressupostari per continuar endavant amb la legislatura i res fa entreveure que s'hagi avançat en aquesta direcció. Però si el marge d'acord entre aquests dos grups s'ha demostrat petit la votació de les conclusions de la comissió pot evidenciar que s'ha obert un abisme amb la resta de l'hemicicle, i les primeres conseqüències de la via del conflicte les tindrem aquí mateix.
