És agost i hem de fer tot allò que hem ajornat i planejat per a les vacances. És una llista tan llarga que tirem d'una aplicació del mòbil on hem anat escrivint tasques i coses pendents acumulades al llarg de l'any. Els llibres que ens han regalat per San Jordi i veiem que van passant els dies i encara no hem començat a llegir. El sopar amb aquells amics que tenim abandonats. Aquell bronzejat que no arriba. Són molts els motius que s'amaguen al darrere dels símptomes d'estrès i nerviosisme que es manifesten a les vacances. En aquesta època de descans forçós i temporal correm el risc de patir ansietat de veure que no es compleixen els nostres objectius perquè les expectatives han estat massa ambicioses. D'entrada havíem imaginat aixecar-nos cada dia molt d'hora i resulta que la mandra ens porta a prendre'ns amb molta calma les tasques del dia a dia. Temps per esmorzar, per comprar, per anar a la platja, dinar i fer la migdiada són activitats que solen produir totes juntes més esgotament que relax, amb aquest sentiment de frustració perquè ja som al pas de l'equador de l'agost i encara ens resten per fer massa compromisos adquirits. Algú va dir que "hem de saber guardar l'equilibri entre l'ambició d'allò que no tenim i el gaudiment d'allò que posseïm". És ben veritat. Ens hem d'adaptar tranquil·lament a les noves circumstàncies i arribar fins on es pugui sense por a no satisfer aquella llista de previsions. Els líders polítics ho tenen més cru; el panorama polític és encara incert. Per això podem aventurar un futur proper de polítics sense vacances o vacances sense polítics. L'ordre dels factors no altera el producte.