Postguerra i nazisme en expansió. Esquerra Republicana demana que els documents expropiats a la Generalitat de París siguin retornats a Catalunya. Estem a l'any quaranta, quan els nazis tenien a Barcelona la Gestapo i un poder impressionant, quan la teranyina nazi s'estava instal·lant arreu esperant guanyar la guerra. La Falange feia llistats dels jueus de cada poble. Els nazis no estaven per casualitat a l'estat espanyol, Franco els devia milions perquè l'havien ajudat a guanyar la guerra. Als italians també. La guerra és un negoci per als que la guanyen i per a les franquícies. Els documents que reclama ERC estan relacionats amb el "dret de conquesta" dels nazis a París. Què hi fan a l'arxiu militar d'Àvila? Si encara hi són és perquè sempre ha sortit gratis anar en contra dels catalans. En contra dels jueus, no, quan la segona guerra mundial anava de mal borràs es van eliminar gairebé tots els documents. Sembla ser que amb els "Pactos de la Moncloa" entre polítics diversos tot es va aclarir. Amnistia i tothom al carrer i oblit. L'oblit fa mal. Era clar que la sobtada pèrdua de memòria de socialistes i comunistes -massa morts a l'armari- es va substanciar amb una neteja de cara i amb retre pleitesia al borbó que havia posat el dictador. Passar plana, en deien. Hi ha un fet, els catalans són mesells. Els papers que ara reclama ERC s'assemblen als de Salamanca. Dret de conquesta. Només parlem de documentació. Els guanyadors i els seus descendents mai no faran l'exercici democràtic de restablir la decència republicana. És llastimós veure com socialistes i comunistes defensen la monarquia i l'amnèsia. Qui no té memòria abomina de la memòria dels altres i, si són catalans, encara més.
