EL SOMNI D'EMPÚRIES

08.09.2016 | 07:13

Empúries, tal com el seu nom indica, era una ciutat plural. Grecs, ibers i romans van coexistir durant segles i es van acabar fonent en una sola identitat, però la toponímia va continuar expressant el seu origen divers i alguna cosa d'aquella barreja ètnica i cultural ha quedat per sempre incrustada en el caràcter singular dels empordanesos.
El poble actual de Sant Martí d'Empúries, que aleshores era una illa a la desembocadura del Fluvià, va ser el primer assentament dels foceus i, paradoxalment, ha continuat habitat ininterrompudament des d'aleshores. Fins i tot s'hi han trobat restes anteriors a l'arribada dels grecs i per tant podem dir que, amb més de 2.600 anys, és el nucli poblat més antic de la península Ibèrica.
Empúries i el seu entorn, no és purament un jaciment arqueològic, és molt més. Visitar Empúries és com viatjar al passat i veure per una finestra els nostres orígens, els nostres anhels i, fins i tot, les nostres passions més reculades.
A Empúries s'hi plantà la primera vinya, s'hi fundà el primer santuari del país, dedicat al déu Asclepi, i també fou el primer lloc de Catalunya on es va encunyar moneda. Eren unes petites dracmes de plata on hi havia a l'anvers la figura d'un cavall alat.
Cada dia, quan sorgeix el sol del blau del mar, sembla com si aquell Pegàs tornés novament a néixer del coll tallat de la Medusa i vingués per fecundar novament el mar i la terra emporitana amb una llum que transcendeix el temps. El Canigó, al fons, n'és testimoni mut i, els dies que bufa la tramuntana, sembla que emergeixi del fons de tots els somnis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema