En diuen White Summer i s'ha convertit en la sensació de l'estiu baixempordanès. Ho fan entre camps d'arrossars a Pals, a l'espai d'una masia on abans hi feien activitats esportives diverses. Diuen que l'han visitat 100.000 persones aquest agost. Jo hi vaig anar el primer any i no em va fer ni fu ni fa. Aquest any hi vaig passar un dia a prop al vespre mentre corria -això que els esnobs han batejat com a runnnig- i hi havia un fotimer de cotxes aparcats i d'altres que arribaven. Es respirava pitjor que a la intersecció de Passeig de Grà?cia amb Gran Via de Barcelona. A l'indret, m'ho han explicat, segueix havent-hi botiguetes per comprar d'aquelles que et trobes arreu, més o menys artesanals, restaurants i llocs per prendre una o cent copes. Un lloc on es trobaven famílies, adolescents i grups d'amics que es vestien per a l'ocasió. Una mena de gran centre comercial al mig de la plana. Una oferta més per passar les tardes i vespres estiuencs que suposo va molt bé per des?congestionar els pobles. Una excusa per agafar el cotxe i trobar-se amb la gent que et veus durant l'any i que està atomitzada pels diferents racons de la nostra comarca. Fa uns dies algú m'havia dit que hi havia anat diversos dies i em vaig alegrar molt per ell. Tothom té la llibertat de fer amb el seu temps lliure el que vulgui. Cert que hi ha temps per a quasi tot. Altres prefereixen descobrir la ter?ra, amb bicicleta o caminant. El magnífic llibre d'Adrià Pujol Guia sentimental de l'Empordanet m'ha ser?vit per proposar-me conèixer llocs per a mi inèdits del cantó de casa. A la platja de Pals també vaig trobar el company Jordi Bosch, que recorre a peu i per etapes la Costa Brava. Espero que ens ho escrigui. Això sí que és un estiu blanc i fantàstic de debò.
