Gemma Ros, experta en nutrició infantil, assegura que les vacances les havíem d’haver aprofitat per fer entrar els nens a la cuina. Si no ho hem fet, encara hi som a temps

La meva àvia no em volia a la cuina i vostè recomana que hi portem els nens. En què quedem?

Jo estic convençuda que els nens han d’entrar a la cuina. Que vegin que la cuina és una cosa xula, que ajudin, que col·laborin a fer la llista de la compra. És clar que per als pares és feina, que és més fàcil fer les coses sols, pim-pam. Però només cal organitzar-se una mica.

Però què hi han d’aprendre, allà?

Entendran el procediment, i en formaran part. Veuran que se’ls té en compte en la tria del menjar, que prenen part en l’elaboració de la llista de la compra... També començaran a entendre què és la cuina de temporada, que hi ha aliments que en una època hi són i d’altres no. I de passada coneixeran la cuina catalana, que s’està perdent i sembla que tots hàgim de menjar hamburgueses.

O sigui, entrant a la cuina aconseguirem que s’obri el miracle i mengin de tot?

Per això el primer que cal és l’exemple dels pares. Als nens no se’ls ha d’obligar a menjar res.

Sap que als meus 53 anys, aquest estiu per primer cop he fet un ou ferrat?

(Riallada) I va sortir bé?

Vaig obligar el meu fill a menjar-se’l.

He, he, amb 53 anys, va una mica tard, eh? Hi ha coses molt senzilles de fer. El problema de no saber cuinar és que un acaba menjant precuinats. Per això és bo que els nens es vagin acostumant a ser independents, així el dia que en tenen necessitat, saben cuinar.

Com pot un pare que vol alimentar saludablement el fill, lluitar contra la Nocilla?

Ui, això és complicat, costa molt. La millor solució és no tenir-ne a casa. Si no és així, és una batalla contínua. I perduda. El primer que hem de fer és una neteja del rebost, treure’n tot allò que no és saludable. I la Nocilla n’és un exemple clar. Tampoc no dic que s’hagi de ser radical, si un dia en vol menjar que en mengi, però no diàriament.

Allò de pa amb vi i sucre, ja res, no?

Això deixem-ho córrer, l’alcohol ha d’estar ben lluny dels nens. «Això fa sang», es deia abans (riu).

Per què els nens odien les verdures?

No sé si és odi. Necessiten molta energia i el que els demana el cos són aliments que n’aportin molta sense gaire feina. Menjant només verdura, el cos no acabaria mai d’acumular l’energia que necessita. A més, s’ha acceptat com un fet que als nens no els agrada la verdura, fixi’s com als menús infantils dels restaurants mai n’hi ha.

Macarrons, pollastre amb patates, i avall.

Per això és important que a casa en mengin. I cada dia. No un plat de verdura, però sempre verdura acompanyant altres coses.

Sense obligar, com deia abans?

Obligant-los aconseguim l’efecte contrari. Les monges, a l’escola, m’obligaven a menjar llegums, i si no ho feia, no anava al pati. Això em va fer odiar-los i fins fa relativament poc no n’he tornat a menjar.