La meva àvia recollia ella mateixa les herbes. Per a vostès és una sort que no quedin dones així?
No hi ha dones així segurament perquè tampoc es trobaria avui la camamilla ni el romaní que es trobava abans amb facilitat, a tot estirar potser una mica de farigola. Però és cert, aquestes olors d’herbes a mi també m’evoquen ca la meva àvia.
Aquelles dones oblidades...
A Santa Coloma, per exemple, recollir les herbes i fer la ratafia era cosa de les dones. Promoure aquestes infusions és una mena d’homenatge a aquelles àvies que ens han transmès saviesa. I que consti que la gent jove que ara s’hi posa en sap molt.
El meu problema és que ara sempre vinculo aquelles olors a la malaltia.
A mi també em passa, però és que realment tenim una farmaciola al bosc, ho hem de recuperar. Si coneguéssim bé les propietats de les plantes potser no hauríem d’anar tant a la farmàcia. Una altra cosa són els farsants que prometen curar el càncer amb herbes, aquests ens fan més mal que bé. Ara podem disfrutar les infusions sense estar malalts.
Catalanes, segons recalquen.
Sí, amb herbes cultivades aquí. Així de passada recuperem un paisatge. Tenim el clima, la gent i la terra per fer excel·lents infusions. Ens proposem aconseguir el que ja han aconseguit els vins, i que als restaurants hi hagi infusions d’aquí. No com ara, que mires l’etiqueta i sovint vénen d’Egipte o de la Xina.
Així estem?
Fins i tot hi ha empreses que compren les herbes a fora, les envasen aquí, i després exporten. Per què, si cultivant aquí creem llocs de treball i millorem el paisatge? Hi ha molta feina a fer, però a poc a poc hi haurà més hectàrees de cultiu.
I això que els gironins estimem les herbes. Sortia al diari que és la província on més marihuana es comissa.
Aquesta no la toquem, que és il·legal, si de cas tenim marialluïsa. I això que hi ha qui fa infusions, de marihuana (riu).
Però sí que tenen infusió de ratafia. I si haig de conduir?
És infusió sense una sola gota d’alcohol. De fet, jo he entrat al món de les infusions gràcies a un negoci anterior de ratafies. Vaig crear la infusió de ratafia i em vaig adonar de la molta feina que hi havia per fer en aquest camp, però ningú tenia pebrots de posar-ho al mercat.
Els catalans hem de prendre til·la?
Mmm, millor maria.
No foti!
Em refereixo a marialluïsa, que l’anomenem maria (riu). És un bon digestiu, aniria bé per empassar-nos segons què ens hem d’empassar. Cada infusió té el seu moment.
