Alguns dels que acusen Mariano Rajoy d'immobilisme resulta que el prefereixen fent el paper de Don Tancredo abans que desmuntant els tòpics que corren sobre ell. L'exconseller Francesc Homs ha declarat davant del Tribunal Suprem que el govern del PP li va fer una proposta per la qual es comprometien a no actuar judicialment pel 9-N sempre que el govern de la Generalitat no oficialitzés la consulta amb una compareixença pública davant dels mitjans de comunicació. Com es recordarà, va ser el mateix Artur Mas qui va sortir a donar les xifres de participació i a valorar la jornada. A l'hora de plantejar la seva defensa Homs ha fet públic allò que, d'altra banda, ja se sabia: hi va haver contactes entre els dos governs i després els uns es van creure més astuts que ningú i els altres es van sentir traïts. Els que ?se?gueixen confiant el futur del procés a l'astúcia es pensen, o volen fer creure, que els podran tornar a enredar. Ara per ara es fa difícil de creure en la via de l'engany ja que el que han aconseguit és que la fiscalia de l'Estat estigui permanentment amb la guàrdia alta. Tendim cap al conflicte perquè, ara sí, tothom el busca. No vull dir que tingui la voluntat de prendre-hi mal intencionadament, que ja es cuida ben bé cada un de guardar-se tant com pot les esquenes, ni tan sols que hi hagi la intenció de magnificar el xoc, ja que ja es comença a evidenciar quins poden ser els efectes de l'impacte. La qüestió és que si bé encara hi podria haver una coincidència d'interessos per arribar a un pacte per buscar una solució de circumstàncies i no aprofundir més en la ferida -com es va proposar per la consulta participativa- tenim l'evidència que no existeix la confiança mínima necessària per acordar-lo.