David Álvarez García, doctor en Psicologia Evolutiva de la Universitat d'Oviedo, considera fonamental que les famílies desenvolupin un bon clima comunicatiu entre pares i fills per evitar conflictes en els centres.

L'assetjament escolar es produeix ja des de la primera infància o triga a manifestar-se?

Cal fixar-se molt ràpid en els primers indicis de rebuig, en nens que aviat queden aïllats del grup i als quals cal atendre.

On s'adverteixen aquests indicis?

Es produeixen diversos factors de risc dins d'un problema global i el tractament d'aquests factors i de les situacions d'assetjament ha de ser també global. El problema va més enllà de les víctimes i els agressors, cal tractar les famílies, el centre educatiu i el context social i comunitari. No es tracta de deixar-ho tot en mans dels col·legis ni de les clíniques on es tractin els casos. La família i la mateixa societat s'han de fer càrrec d'aquest problema.

I com evitem que es produeixin?

Si ens fixem en les famílies, una de les claus és l'estil educatiu, és a dir, la manera en què la família es comunica amb el nen o l'adolescent, el grau de suport que li manifesta, la forma de criança. Aquesta és una clau més important que el fet que els pares, per exemple, estiguin separats o que la família sigui monoparental. En aquesta clau ha d'haver-hi un control per part dels pares del que li passa als fills en un bon clima comunicatiu, espontani.

Quines causes tenen més pes?

Les causes són molt variades, no n'hi ha una de sola, sinó factors que interactuen i que fan que un nen pugui ser l'agredit o ser l'agressor. Un detonant principal en els casos d'assetjament és que hi hagi una característica particular en la víctima; així trobem assetjaments per homofòbia, per Asperger, per una forma de vestir antiga o excèntrica... Són excuses o detonants per a l'assetjament. Per això el tractament ha de ser ampli. No es tracta de què fa el centre educatiu, sinó què fa la societat.

Què és més complex, el tractament amb l'assetjat o amb l'assetjador?

Si es demostra un cas d'assetjament en un centre, per norma s'ha d'expulsar l'agressor, però el que es fa és que els pares de l'agredit el canviïn de centre. Curiosament, de vegades quan s'expulsa l'agressor se'n culpa l'agredit. És més greu i problemàtic el tracte amb les víctimes, que pot donar lloc a situacions més greus; si no s'aborda convenientment la víctima, es pot suïcidar. L'agressor, en canvi, pot arribar a consolidar la seva conducta antisocial i traslladar la violència a altres àmbits, com el domèstic.