Dissabte vinent els germans José i David Muñoz, els Estopa, arriben al pavelló de Fontajau de Girona amb la gira «Rumba a lo desconocido». Han passat 17 anys i més de 4 milions de discos venuts des d’aquell «La raja de tu falda»
«Rumba a lo desconocido» és una referència al PSOE?
He, he, no, què va. És que és un disc on hi ha molta rumba. Quan el vam fer, no havia passat res al PSOE.
Costa mantenir-se amb els peus a terra quan guanyes diners i les nenes obren davant teu la raja de la faldilla?
Nosaltres sempre hem pensat que no s’ha de donar excessiva importància a l’èxit. Hem intentat no canviar, ser sempre nosaltres.
La seva música i els llibres i pregons de Pérez Andújar estan cridant que hi ha una Catalunya de barri obrer?
És clar que sí! Catalunya la forma gent molt diferent, de tot tipus i de molts orígens.
I que parla ben orgullosa el castellà.
Parlem molt bé el català, eh? [ho diuen en català]. Però ens expressem molt millor en castellà, que és la llengua que més es parlava a casa i al barri.
Continuen essent de barri?
Ens agrada la gent del barri, sí, i de fet, no hem deixat mai de ser de barri. Als barris hi va haver molta gent que als anys 70 va lluitar per aconseguir canviar-los, i canviar la societat. Entre tots hem de recordar-los.
Les seves cançons parlen de coses senzilles. La vida és això, coses senzilles?
Doncs sí, la vida són aquestes coses senzilles i a nosaltres no ens agrada complicar-la. Després la gent li pot donar la importància que vulgui a la nostra cançó. A nosaltres ens agrada fer complicat allò senzill, i al revés.
Tal com es pregunten en un tema del disc: cap on va la seva ànima?
La nostra ànima va cap allà on es trobi a gust. Allà anem nosaltres.
Encara els posa, veure «una chavalita chupando un chupa chups»?
(Riallada) Home, és una icona, no? Igual que veure-la menjant un Calippo.
O sigui que sí, que encara.
Ha, ha, deixem-ho aquí.
Ara es poden permetre alguna cosa més que un Ford Escort?
Sí, aquell ja tindria molts anys. El teníem de debò, el de la cançó «La raja de tu falda». Era un Ford Escort blanc, amb un aleró hortera.
Avui han d’anar amb més compte amb les lletres que als inicis, perquè no els acusin de masclistes?
Mai hem anat amb compte, en les nostres lletres sempre diem el que pensem. No tenim cap filtre. Difícilment ens podrien acusar de ser masclistes, perquè som feministes.
