Vivim en un país climatològicament complicat, sortim de casa a primera hora i no sabem mai què ens espera. Hem d'agafar el paraigua? El jersei? Ens hem d'abrigar o tindrem calor? Gairebé és impossible saber-ho. Només podem estar segurs de l'estabilitat de la calorada en els dies caniculars i del fred durant unes setmanes de gener, la resta del temps és temps d'entretemps, o sigui, que pot passar qualsevol cosa.
El meu pare, que era caçador de bolets empedreït, sempre desitjava que plogués i, per no voler espantar la pluja, no agafava mai el paraigua. Si no plovia, no l'havia de traginar i si queien bots i barrals, l'expectativa dels pinetells sorgint de la pinassa com carones somrients calmava a bastament la molèstia de la mullena.
El meu avi era de portar samarreta, camisa, jersei, rebeca, americana i abric. Sis sostres que variaven d'estiu a hivern, de dos o tres en temps de calor, al joc complet quan refrescava. Un uniforme que es complementava amb una boina que només se la treia en cas de necessitat extrema i un paraigua que semblava un envelat de festa major.
No sé si és cosa del canvi climàtic, de l'alimentació o de les modes, però em fa l'efecte que abans la gent anava més abrigada. Ara tothom sembla que tingui calor i els joves van amb xancletes tot l'any. A mi hi ha dies que fins i tot em fa vergonya sortir al carrer vestit amb el que se suposa que toca per l'època i cada vegada entenc més la utilitat del burca. Hauré d'encarregar-ne un al meu sastre i segur que d'aquesta manera, si més no, sempre passaré més desapercebut.
